Cookies i privacitat
Fem servir cookies essencials perquè el lloc funcioni i, amb el teu consentiment, cookies analítiques per entendre com s'utilitza. Pots canviar la teva decisió quan vulguis.
El preu de la llicència és només una de les quatre capes de cost d’un software dental: llicència, implantació, formació i operació. La més cara és l’última i no surt a cap tarifa: només confirmar l’agenda a mà són 40 trucades × 3 minuts = 2 hores al dia, i una campanya de reactivació de 1.000 pacients dorments ≈ 83 hores. Abans de comparar preus, calcula qui hi posarà aquestes hores: una llicència que ningú opera costa el mateix i no torna res.
Si estàs buscant quant costa el software d'una clínica dental, probablement ja tens diverses pàgines de preus obertes. Totes responen la mateixa pregunta: quant val la llicència. Cap no respon la que de veritat decideix: quant et costarà fer-lo servir.
La diferència no és un matís. Només confirmar l'agenda a mà, 40 trucades de 3 minuts, són 2 hores al dia d'algú del teu equip. Aquesta capa, la de les hores, no surt a cap tarifa. I sol ser la més cara.
En aquest article desglossem les quatre capes de cost de qualsevol software dental el 2026, amb l'aritmètica a la vista perquè l'apliquis a la teva clínica. No hi trobaràs xifres d'altres proveïdors: els seus preus canvien segons mòduls, cadires i usuaris, i els publiquen ells als seus webs. El que no publica ningú és la resta.
La llicència és la part fàcil. És pública, és comparable i ve en una taula: tants euros al mes segons cadires, usuaris o mòduls contractats. Per això totes les comparatives de preus es queden aquí.
El problema no és la xifra, sinó la il·lusió que aquesta xifra és el cost. Comparar dos softwares per la llicència és com comparar dos tractaments pel preu del material: hi falta gairebé tot.
La llicència és la capa més fàcil de comparar i la menys determinant de les quatre. Si encara ets a la fase de triar, tenim una comparativa de software dental que no ven cap PMS i t'ajuda a acotar opcions abans de mirar tarifes.
Entre signar i tenir el software funcionant hi ha un tram que gairebé mai apareix a la proposta: migrar les dades, configurar l'agenda, connectar integracions, decidir permisos.
Una part d'aquesta feina la fa el proveïdor. Una altra la poses tu sense adonar-te'n: reunions d'arrencada, decisions de configuració, revisar que els pacients migrats estan bé. Són hores teves i del teu equip, i compten com a cost encara que ningú les facturi.
La pregunta útil aquí no és «quant costa la implantació?» sinó «quantes setmanes dura i quantes hores del meu equip necessita?». Si la resposta és «depèn», demana el cas típic d'una clínica de la teva mida.
En una trucada comercial del maig de 2026, el propietari d'una clínica familiar del País Valencià ens va resumir aquesta capa millor que qualsevol taula (n'ometem el nom de l'eina):
«La vaig provar, però no vaig arribar ni a fer-la servir. Em van donar d'alta, m'ho van explicar tot i calia dedicar moltes hores a la formació. En aquell moment no vaig tenir temps.» (traduïda del castellà original)
La formació es paga en hores, i en les hores de la persona que menys hores lliures té: la teva recepció. A més, no es paga un sol cop. Cada incorporació nova hi torna a passar, així que una recepció amb rotació paga aquesta capa cada any.
Fixa't en el detall de la cita: la llicència estava pagada i la formació explicada. El que va faltar no van ser diners. Va ser temps.
Aquí hi ha el cost que cap pàgina de preus ensenya, perquè no és del proveïdor: és teu. Un software de comunicació amb pacients s'ha d'operar cada dia. Algú ha de preparar les llistes, llançar les campanyes, respondre els missatges que arriben, apuntar els resultats i mantenir la base de dades neta.
Fem el compte amb tasques concretes:
No totes les clíniques tenen 1.000 dorments: compta els teus i multiplica. La xifra canviarà; la conclusió, rarament. Aquestes hores no existeixen soltes en una recepció normal, que ja té el dia ple amb els pacients presencials i el telèfon.
Per això tantes eines comprades acaben a mig fer servir. No és que l'equip sigui lent ni que el software sigui dolent: és que l'operació no cap en les hores disponibles. Qui posa aquestes hores és la diferència estructural entre un software i un sistema autònom, i és la primera pregunta que hauries de fer abans de mirar cap preu.
Quan la capa 4 no hi cap, el resultat té nom. Ens ho va escriure per WhatsApp, també el maig de 2026, una clínica dental de Catalunya (eina anonimitzada):
«El tenim contractat però no en fem res. Ni tan sols sabem com fer-lo servir.» (traduïda del castellà original)
L'aritmètica d'aquest cas és la més simple de l'article: dotze quotes pagades × zero ús = el cost íntegre de la llicència, amb valor zero. El software més car no és el de la tarifa més alta. És el que pagues i no es fa servir.
Si t'ha passat, no és un error teu. És un model que dona per fetes unes hores que la recepció d'una clínica normal no té. Aquest patró, l'eina contractada que ningú arriba a operar, l'hem analitzat a fons perquè és el que més escoltem en converses comercials.
Aquí toca ser honestos en les dues direccions, perquè hi ha clíniques on la llicència autooperada és la bona compra.
Si la teva recepció té capacitat lliure real cada setmana, si hi ha una persona concreta a qui li agrada gestionar eines, i si els vostres protocols són estables, un software que opera el teu equip és l'opció més econòmica. Pagues la llicència, hi poseu les hores, i les hores ja les teníeu.
El mateix passa si la teva clínica és petita i la base de dades curta: amb 300 pacients dorments en lloc de 1.000, la campanya són 25 hores, no 83, i pot cabre en un mes tranquil.
Dir això clar ens costa poc i t'estalvia una compra equivocada. L'error no és triar software o sistema autònom: és triar sense haver comptat les hores.
Abans de signar cap proposta, demana respostes concretes a aquestes cinc preguntes. Les respostes vagues també són informació.
Keishal és un sistema autònom: s'integra amb el PMS que ja tens i el nostre equip l'opera per tu. Amb el desglossament d'aquest article, les quatre capes queden així: la implantació la fem nosaltres, la formació desapareix perquè el teu equip no ha d'aprendre res, i l'operació, la capa cara, va a càrrec nostre. El teu equip només veu els resultats a l'agenda.
El preu depèn de la mida de la teva base de dades i del que necessitis operar, així que publicar una xifra única no et diria res útil. El que sí que veiem com a patró a les clíniques que operem: sol pagar-se sol durant el primer mes, amb un moviment d'ingressos diverses vegades per sobre del cost. No ho publiquem com a promesa perquè depèn de la teva base de dades, no de nosaltres.
Si vols el càlcul amb els teus números — quants pacients dorments tens, quantes hores se n'anirien a operar-los i què en faria Keishal — demana una demo i el muntem sobre la teva pròpia base de dades.
D'enginyer a treballar en una ambaixada, cada etapa m'ha ensenyat alguna cosa diferent. El que s'ha mantingut constant és el meu interès per construir productes que resolguin problemes. A Keishal, em centro a portar la intel·ligència artificial a les clíniques dentals d'una manera pràctica, fiable i gairebé invisible.
Un recepcionista virtual no hauria de substituir la teva recepcionista, sinó assumir la càrrega repetitiva que no cap a la seva jornada. Una recepció que obre 50 hores deixa 118 de les 168 hores de la setmana sense resposta: el 70% del temps. Un sistema autònom cobreix recordatoris amb resposta, reserva 24/7 (xat de WhatsApp més enllaç de calendari), preguntes fora d'horari amb escalat, recall i reactivació. No agafa el telèfon: li treu volum. El taulell, el que és clínic i les queixes segueixen sent humans.
Quan passes d'una clínica a dues o tres, el coll d'ampolla deixa de ser l'agenda i passa a ser la visibilitat: la seu on no ets és una caixa negra. Per gestionar-la sense ser-hi, compara seus amb quatre ràtios calculades igual a totes — ocupació (370 de 528 hores = 70%), no-shows sobre cites totals, base dormida sobre base total i contactabilitat — i desconfia de qualsevol comparació feta amb qualitat de dades desigual. La facturació total compara mides; les ràtios comparen gestió.
